Arribo cansat, amb molta calor i mig coix a la terrasseta del refugi, on hi Ă©s en Jean-Arnaud amb prismĂ tics prenent el solet i mirant la gent que evoluciona per les canals. Es gira, em veu, somriu i pregunta
. “Tu debes ser Xavi, ÂżDĂłnde vas con esa mochila?” Clar
motxilla per 6 dies, que vols? Jeje

Descanso amb ell i xerrem una estona, admirant la vista. Li comento que vinc mig lesionat i em diu que descansi, que soparem molt bĂ© i que demĂ  a veure com em llevo
. Em canvio, descanso
.som 10 persones al refugi: uns esquiadors francesos, uns espanyols que arriben mĂ©s tard desprĂ©s de fer el corredor oest de la Y, jo i els dos guardes. Un dels francesos parla castellĂ  amb el que ja tenim xerrera fins l’hora de sopar.

A les 19h prenc el que serĂ  el millor sopar en refugi fins la data, consistent en tres plats i
. 2 postres ! Primer caldo de verduretes, desprĂ©s “rollito de primavera” amb salseta de soja picant i de tall
 lasanya cĂșbica ! 6 pisos de lasanya amb carn, formatge, verdures
.amb prou feines me l’acabo quan porten la primera postra: formatge francĂšs i desprĂ©s
.creps de xocolata amb sucre. Dues unitats per persona
.em deixo la Ășltima amb un atac de riure mentre el guarda em pregunta amb un somriure amb la boca si he sopat bé Li responc que aixĂČ Ă©s refugi francĂšs amb menjar espanyol jeje Vistes des de l’habitaciĂł. Un refugi increĂŻble.

Segueixo coix i pel dia segĂŒent planejo intentar el petit Vignemale si tinc la cama bĂ©, perĂČ em llevo igual i em preparo per tornar, no son condicions d’intentar res i s’apropa mal temps pels propers dies, amb el que quedar-me per recuperar-me tampoc Ă©s bona opciĂł. Em despedeixo dels guardes, i els hi comento que tornarĂ© quan estigui millor. Giro cua i abandono el refugi, les vistes, la lasanya
.a un ritme mooolt lent, doncs em fa mal la cama i em queden 3 horetes de tornada amb tot el pes


Arribo a la zona exposada on em trobo els blocs de gel de la cascada caiguts el dia anterior i passo aquesta part quasi corrents, arribant al llac en un bon temps.

Passat el llac, decideixo fer l’ultima part en telecadira doncs vaig quasi coix. DesprĂ©s de 20 minuts arribo al telecadira on es llegeix “Ferme” (tancat) amb unes raons que no arribo a traduir. ConclusiĂł: em queda una horeta de camĂ­ per una pista d’sky llarguissssssima i que a sobre estĂ  mig gelada. Molt bé arribo ja totalment coix, menys mal que Ă©s un dolor que no m’impedeix conduir
7 horetes de tornada i ja soc a casa de nou J

De les 1000 maneres que hi ha de perdre el temps durant 2 dies, aquesta Ă©s la que vaig escollir jo
aixĂČ si, m’emporto un bon record i ganes duplicades de tornar-hi. M’espera 1 mes de repĂČs i alguna que altre visita al fisio, per animal


AixĂČ es tot, os recomano aquesta ruta hivernal si les condicions son bones. Com a toc final, aquesta foto
..A reveure !